Vejatz lo contengut

Ur (bovid)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Bos primigenius
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Ur (Bos primigenius). Esqueleta
d'ur datat de 7500 abans la nòstra èra amb impactes de sagetas e sagaias

Classificacion
Règne Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Mammalia
Sosclassa Theria
Infraclassa Eutheria
Òrdre Artiodactyla
Familha Bovidae
Sosfamilha Bovinae
Genre Bos

Nom binominal

Bos primigenius
Bojanus, 1827

Sinonims

  • Bos taurus primigenius
  • Bos mauretanicus Thomas, 1881
  • Bos namadicus Falconer, 1859

| colspan=2 align="center" cellpadding="0" | Fichièr:Image:Bos primigenius map.jpg |-----

Estatut de conservacion UICN

( EX )
EX  : Atudat

L'ur[1] es un Bovid desaparegut, aujòl de las raças actualas de bovins domestics. Son nom scientific es Bos primigenius; sos noms latins son urus o ura.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

La mapa de l'abitat original de l'ur.

L'ur seriá aparegut en Índia al Pleïstocèn inferior, fa environ dos milions d'annadas[2]. Seriá probablament eissit de Bos platifrons o de Bos acutifrons, coneguts dins las Siwaliks [3].

Auriá puèi migrat vèrs l'Orient Mejan e la rèsta d'Asia per ganhar Euròpa al Pleïstocèn mejan. La data precisa de sa difusion en Euròpa varia segon las fonts : començament del Pleïstocèn mejan (siá fa environ 780 000 ans) [3], 275 000 ans [4] o 250 000 ans [5].

Fòrça autors destrian tres sosespècias, largament espandidas a travèrs lo mond ancian :

  • los urs europèus e mejan-orientals (Bos primigenius primigenius) ;
  • los urs asiatics o indians (Bos primigenius namadicus[6]) ;
  • los urs nòrd-africans (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus)[7] ».

Es de notar que de formas regionalas mal conegudas existisson, e es possible qu'aja existit de sosespècias non descrichas. L'ur de Sicília aviá una talha inferiora de 20 % als urs continentals[8].

L'ur foguèt caçat pels gropes de Neandertalians, coma o atèstan las descobèrtas arqueologicas realizadas dins los sites coma Biache-Saint-Vaast o La Bòrda. L'ur foguèt puèi fòrça frequentament representat dins l'art parietal del Paleolitic superior, en particular a Lascauç o Font de Gaume.

Aprèp sa desaparicion dins las autras regions del mond, demorèt pro abondant dins los bòsques d'Euròpa fins a l'Edat Mejana, data a laquala qualques mesuras de proteccion foguèron presas per protegir una cacilha de tria per la noblesa. Èra l'unic simbòl del Principat de Moldàvia (romanés: bour del latin bubalus), e es representat sul blason de Romania e de Republica de Moldàvia. Aquestas mesuras restrenchas demorèron gaire efectivas, e lo darrièr ur salvatge identificat foguèt tuat dins lo bòsc de Jaktorów, en Polonha, en 1627.

La domesticacion de l'ur[modificar | Modificar lo còdi]

La domesticacion de l'ur salvatge, Bos primigenius, remontariá a 8000 ab. J.-C., a l'Orient Mejan puèi en Índia[9].

Caduna de las tres sosespècias seriá estada domesticada, e seriá a l'origina de raças domesticas : los urs europèus e mejan-orientals (Bos primigenius primigenius) serián a l'origina dels bestials sens bòça domestics (Bos primigenius f. taurus), los urs asiatics o indians (Bos primigenius namadicus) an versemblablament donat lo bestial domestic de bòça, o zèbu (Bos primigenius f. taurus = Bos primigenius f. indicus) e l'ur nòrd-african (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus) poiriá aver contribuit al patrimòni genetic dels bestials domestics africans (per exemple Cluttonbrock 1999)[7] ».

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Lo francisme auròcs* (per dire "ur") es artificial e desconselhable en occitan.
  2. Paleontologisk Museum de l'Universitat d'Òslo
  3. 3,0 et 3,1 E. Crégut-Bonnoure et Cl. Guérin (1996), « Familha dels Bovids », Les grands mammifères plio-pléistocènes d'Europe, Masson, coll. Préhistoire.
  4. d'aprèp Lehmann en 1949, citat per Van Vuure en 2002.
  5. d'aprèp lo Paleontologisk Museum de l'Universitat d'Òslo.
  6. Grisson (1980), a prepausat de far d'aqueste taxon una espècia a part, mas es pas estat seguit gaire.
  7. 7,0 et 7,1 Margret Bunzel-Drüke, « Ecological substitutes for Wild horse and Aurochs », WWF Large Herbivore Initiative, 2001, PDF.
  8. D'aprèp Brugal en 1987 e Van Vuure en 2003.
  9. Font : Laboratoire de Préhistoire et Protohistoire de l'Ouest de la France [1]. Sus la domesticacion en Índia (en fach dins l'actual Paquistan), vejatz tanben Badam, 1984.